UN ACOMPANYAMENT NECESSARI

Segur que heu sentit més d’una vegada que l’acompanyament que un infant rep a l’escola és clau en la seva evolució. Però en què consisteix exactament aquest acompanyament?

A l’educació infantil es prepara l’acollida i es té cura del procés d’adaptació de cada nen i de cada nena, donant la confiança i el temps necessari per tal que l’entorn es converteixi en un espai proper. A poc a poc, amb la dedicació personalitzada del mestre, l’infant s’anirà sentint més segur a l’escola, iniciarà la socialització amb els companys i també el seu procés d’aprenentatge.

Durant els sis anys de primària el creixement personal és progressiu i la figura del mestre-tutor també va evolucionant, des dels primers cursos en què la seva actuació és molt directa, fins arribar al cicle superior amb una presència igual de rellevant, però deixant ja un marge d’autonomia més ampli.

És quan arribem a l’educació secundària que l’acompanyament de l’adolescent pren una dimensió diferent. En aquesta etapa l’alumnat comença a experimentar canvis personals a nivell emocional, físic i social que influeixen en la seva evolució. Sovint, els nois i noies volen trencar amb la norma, no accepten les imposicions sinó que busquen el raonament i el grup d’amics passa a tenir un pes molt més important. L’adaptació als canvis pot comportar algunes inseguretats, fer trontollar l’autoestima i, per tant, crear certa inestabilitat emocional. 

Es tracta doncs d’una etapa intensa, de confusió i canvis, però també apassionant. L’adolescent busca autonomia, vol reafirmar la seva personalitat i construir criteris propis; per aquest motiu, a l’escola, entenem l’acció tutorial com un acompanyament, un “ser al seu costat”. 

Per a l’alumnat de secundària, amb les seves contradiccions i dubtes, el tutor/a és un referent clar, qui el coneix millor, qui en fa el seguiment tant personal com acadèmic i és el pont amb la família i l’equip docent. Quan l’adult mostra una actitud oberta i amb disponibilitat d’escolta, s’estableix un vincle ferm de confiança amb l’adolescent. L’afecte i el respecte, així com el fet de saber trobar l’equilibri adequat entre aquesta confiança i la fermesa necessàries, són la base perquè els nois i noies facin el seu procés evolutiu amb serenor, puguin emprendre el seu propi camí i assolir amb seguretat els seus aprenentatges. 

Com diu el psicòleg i educador Jaume Funes, “Els adolescents han de trobar al seu voltant adults que els ajudin progressivament a construir la seva adolescència fins que esdevinguin joves raonablement responsables”.

Només si mostrem als nostres adolescents que confiem en ells, els estarem donant el poder d’actuar per canviar el món.

Equip directiu (Els Arcs)