Treballem cooperativament, preparem-los pel futur

Què serà quan sigui gran? És una de les preguntes que molts nens i nenes, famílies i fins i tot els seus mestres es fan quan un infant està a l’escola. Veus com és aquella criatura i projectes el seu futur mirant el món laboral del present. 


Sent que el món laboral canvia a una velocitat tan accelerada, com podem preparar les nenes i nens perquè siguin capaços d’adaptar-se i evolucionar en el seu futur professional? 

El treball cooperatiu, entre altres metodologies d’aprenentatge, és una manera de donar resposta a aquesta necessitat. Però, la pregunta és, què entenem per treballar cooperativament? 

Treballar cooperativament no és posar els nens i nenes en grups de quatre o cinc, donar-los un tema a treballar i esperar que ells sols s’espavilin i que allò surti bé. D’això en diríem treballar en grup, aquell tipus de treball, que moltes persones adultes hem viscut on un buscava tota la informació i el més espavilat, s’encarregava de fer el títol de la cartolina. 

El treball cooperatiu requereix una bona planificació dels objectius a assolir, a nivell grupal i personal, de les tasques a fer, del material a utilitzar i els recursos on podrem trobar la informació. Demana un repartiment de rols dins l’equip (coordinador, secretari, portaveu, encarregat del material…) una revisió diària del que s’ha fet i el que queda pendent, un reajustament del repartiment de tasques quan cal i sobretot vol esforç i compromís. I això, senyores i senyors, no és fàcil, gens fàcil. 

Sovint et trobes amb aquell grup que ha fet una excel·lent planificació i que, aparentment, s’ha repartit les tasques equitativament, però quan es posen a funcionar… hi ha qui és massa perfeccionista i ho vol controlar tot i s’enfada perquè creu que els altres no fan massa. D’altres que juguen i xerren amb els companys i no acaben de fer allò amb el que s’havien compromés. Alguns que no es veuen capaços, es bloquegen i no avancen amb el treball, i també hi ha aquells que no acaben d’estar d’acord amb la distribució de les feines o amb els objectius establerts però encara els falta seguretat personal per expressar-ho, callen i donen per bones les decisions que s’han pres. Per tant, com us podeu imaginar, al moment d’entregar el treball… allò és un desastre total.

Sí, probablement els primers treballs cooperatius no surtin bé, però això és fonamental que hi hagi una bona coavaluació entre els companys d’equip, guiada pel mestre, que ens permetin desenvolupar capacitats tan importants com la comunicació assertiva, l’escolta activa i la reflexió personal. Perquè d’aquesta manera, a mesura que anem treballant cooperativament, aprendran a delegar i a confiar amb els altres, se n’adonaran que, si es passen tota l’estona xerrant, ningú voldrà treballar amb ells, veuran que quan se’ls proposen tasques que són capaços d’assolir se’n surten millor i que no els costa tant com es pensaven i descobriran que han d’aprendre a dir les coses que no els agraden i a donar la seva opinió perquè tot funcioni millor. 

No sabem què seran quan siguin grans, probablement treballin en coses que, ara, no podem imaginar, però el que si sabem, és que en aquest món canviant hauran de saber delegar, acceptar les idees dels altres i exposar les pròpies, hauran d’aprendre a dir allò que no els agrada de manera respectuosa i constructiva, hauran de comprometre’s i demanar ajuda si cal. I, treballant cooperativament, és la millor manera d’assegurar-nos que, per fer front a tot això, estaran ben preparats.

Gemma Díaz – Escola Lys