Música i emocions en l’educació

Hi ha poques coses a la història de la humanitat compartides per totes les cultures i presents en totes les èpoques. Una d’elles és la música, entesa en el seu sentit més ampli. Poseu-vos a prova un moment: si agafeu un avió i aneu fent un stop-and-go arreu del món, passareu pel so dels gamelan i pel del kecak a Indonèsia, per les melodies pentatòniques a la Xina, pels intensos ritmes africans,… i per tantes altres sonoritats musicals.

Però, com és això? Què té la música que la fa universal i atemporal? Per què des de sempre ha acompanyat els éssers humans? Doncs perquè la música harmonitza, com un acord, les emocions i els sentiments. La música ha ajudat a celebrar rituals de tota mena des de les cultures més antigues, ha acompanyat viatges de tot tipus, moments especials de les vides de les persones, esdeveniments col·lectius de celebració i de lluita… Qui no ha sentit comentaris com: “aquesta música em posa trista” o “aquesta cançó m’ha alegrat el dia” o “l’altre dia a la ràdio va sonar aquesta cançó i vaig recordar que…”.

I és per aquesta connexió entre música i emocions que és tan important que sigui ben present en l’educació dels alumnes. Podríem esmentar els beneficis de sentir música quan l’infant és al ventre de la mare o els beneficis neurològics d’aprendre música: la millora de la memòria, de la coordinació de moviments, de la creativitat – tan útil en molts d’altres àmbits de l’educació i de la vida -, de l’atenció… La música és tan important per a les persones que és des d’aquest art que desvetllem emocions positives que ens poden ajudar a ser més feliços, perquè connectem i interpretem allò que sentim.

De ben petits, al llarg de l’educació infantil, els nens i nenes han de jugar amb la música, divertir-s’hi, ballar-la, taral·lejar-la, escoltar-la per marcar rutines… A primària l’han de seguir gaudint a la vegada que, a poc a poc, es va introduint  el llenguatge musical, perquè la puguin entendre millor. I per damunt de tot, els infants han de cantar, perquè la veu és el nostre primer instrument, una eina expressiva i comunicativa que tenim de sèrie, però que hem d’aprendre a utilitzar i a gaudir mentre creixem.

A partir de primària, a més a més, hi podem sumar la percussió, els instruments melòdics i altres elements, per seguir-ne gaudint. I ja a la secundària, els nostres alumnes es fan seus aquests coneixements i habilitats, en descobreixen de nous i els personalitzen, perquè els adolescents tenen la necessitat d’escollir el que més els agrada.

Entenem que una de les millors coses que els educadors podem fer per als nostres alumnes és ajudar-los a entendre que la música pot ser una companya de vida, que els farà gaudir i els ajudarà a entendre les seves emocions. I per això, manllevant paraules de l’escriptor Miquel Desclot, a les nostres escoles diem: “Més música, mestres!”.

Griselda Obón i Albert Sancho

Escola Peter Pan