L’escola després del confinament

Ja han passat molts mesos des d’aquell 14 de setembre quan, les escoles, vam poder tornar a obrir les portes. En aquell moment, una gran incertesa sobrevolava la famosa “retornada” provocant un cert neguit entre mestres, alumnes i, sobretot, famílies. 

Seria viable aquest tornar a començar? Quan temps trigarien a tornar-nos a confinar? Què passaria si hi havia un positiu a la classe? Com es recuperaria tot allò que no havien après els infants? 

Preguntes i més preguntes van generar un estat d’angoixa en les comunitats educatives els dies previs aquest inici de curs. 

Des dels equips directius, teníem clara una cosa, era important extremar les mesures de seguretat per a aconseguir que les nenes i nens poguessin venir a l’escola cada dia. Aquest era l’objectiu: garantir la presencialitat al centre perquè només d’aquesta manera podríem recuperar la nostra manera d’entendre i viure l’educació. 

Des del primer moment, un sentiment compartit es va posar de manifest: l’alegria de tornar. Veure els companys, poder explicar a la mestra què he fet durant les vacances, compartir rialles i jocs, sentir-se part de l’escola. 

Reflexionant amb l’equip de mestres vam constatar que, escoltant el que comentaven els alumnes, per a ells el més important era estar a l’escola. Perquè a l’escola és on realment comparteixen vivències amb els iguals, perquè l’escola els permet inventar, imaginar i crear.

Ara, que els més grans estan a punt d’emprendre el vol cap a una nova etapa, fan la valoració del seu últim curs. Molts comenten que aquest any s’han unit més que mai, fins i tot, més d’un, apunta que ha estat el millor curs. Algú que no viu l’escola des de dins es podria preguntar com pot ser, si han d’anar amb mascareta, no poden fer moltes de les coses que haurien d’haver fet… Però, en un curs on a nens i a adolescents, se’ls ha privat de veure’s fora de l’escola, de fer extraescolars, de sortir de cap de setmana… l’escola ha estat el seu lloc, el seu espai.

Poder venir a l’escola cada dia ha agafat un nou valor pels infants que potser amb els anys s’havia perdut. Avui en dia ens trobem que nens i nenes, des de ben petits, viuen poder ser-hi cada dia com un privilegi, una sort. Tots els mesos que vam estar tancats a casa, on ens vam haver de veure a través de la pantalla han posat de relleu la importància de poder-nos veure, escoltar, tocar… de compartir experiències, aprendre plegats i, encara que pugui semblar estrany, ha fet que, des de ben petits, reflexionin sobre el paper que té l’escola a les seves vides, posant-la a les primeres línies de la llista de coses que valoren i estimen. 

Equip Directiu de l’Escola Lys.